Història
UNA HISTÒRIA LLIGADA A LA LLUITA
El nom del barri de La Guineueta deriva de Can Guineueta, una masia situada a la cruïlla del passeig de Valldaura amb el carrer de la Gasela, just als peus de l'antiga carretera de Cornellà a Fogars de Tordera, amb un recorregut molt semblant al que actualment fa la Ronda de Dalt. Els camps de conreu que rodejaven la masia van començar a desaparèixer durant els anys quaranta, però no va es va començar a urbanitzar el barri fins al final dels anys seixanta, als entorns del passeig de Valldaura.
La història del barri també va estar marcada per l'Institut Mental de la Santa Creu, un complex hospitalari que s'inaugurava l'any 1889 per ordre de l'Hospital de Sant Pau amb capacitat per més de 700 malalts i va ser dirigit pel Dr. Emili Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya. L'edifici es construí en terrenys cedits per un benefactor anònim a prop de la masia de Ca n'Ensenya, que encara avui dia està dempeus i serveix de local d'associacions. Fou dissenyat per l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet a partir del projecte del Dr. Pi i Molist, a qui està dedicada el carrer que acaba a les portes de l'edifici.
A inicis dels setanta, La Guineueta presentava problemes d'infraestructures i manca de serveis, com la resta de barris construïts durant el franquisme a la ciutat. Això va generar moltes de les lluites veïnals històriques del barri i el districte de Nou Barris. Les lluites anaven per exigir nous equipaments, serveis públics i un llarg etcètera, fins a aconseguir una de les seves grans fites, la urbanització del Torrent de la Guineu, transformat el 1971 en el Parc de la Guineueta.
Més tard, a l'altra banda del passeig de Valldaura, es van construir els polígons de Barcinova i Calinova posterior a l'enderroc de gran part de l'edifici hospitalari de l'Institut Mental de la Santa Creu. En aquest espai es va generar els llocs que han passat a ser el centre de l'activitat del barri, i de part del districte, com la creació del Parc Central de Nou Barris, dissenyat per Carme Fiol i Andreu Arriola, la utilització de les restes de l'edifici hospitalari per molts serveis i activitats polítiques, la recuperació de l'església del mental per la parròquia de Sant Rafael, la reforma de la masia de Ca n'Ensenya per activitats culturals, associatives i de joves o la recuperació de la masia de Can Carreras per fer una escola bressol.
El final del segle XX i l'arribada del segle XXI no van acabar amb les reivindicacions polítiques i socials del barri. Entre les més destacades figuren la cobertura de la Ronda de Dalt al seu pas pel barri, conjuntament amb el barri de Canyelles, i que no va concloure fins al 2007, quan 15 anys després que la prometés l'alcalde de la ciutat Pasqual Maragall, i la lluita per evitar el tancament de les urgències del CAP Guineueta, que afectava també al barri de Canyelles i de Can Peguera, i que va produir desenes de talls a la Ronda, i que finalment va concloure amb la instal·lació d'un servei d'ambulàncies i la creació d'un espai social de salut comunitària, però no amb la reobertura nocturna del centre.
Durant el referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, el barri de La Guineueta es va convertir en protagonista per la intervenció policial a l'Escola Àgora, un dels punts de votació de la convocatòria. La Policia Nacional va fer una intervenció que va durar més d'una hora i que va acabar amb desenes de votants ferits, 15 d'ells atesos pel sistema de salut, i el col·legi amb greus destrosses a les aules. Aquesta contundent actuació, junt amb les realitzades en altres col·legis de la ciutat de Barcelona, va acabar amb la imputació de diversos membres del cos policial per no respectar els protocols d'actuació.
La història del barri també va estar marcada per l'Institut Mental de la Santa Creu, un complex hospitalari que s'inaugurava l'any 1889 per ordre de l'Hospital de Sant Pau amb capacitat per més de 700 malalts i va ser dirigit pel Dr. Emili Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya. L'edifici es construí en terrenys cedits per un benefactor anònim a prop de la masia de Ca n'Ensenya, que encara avui dia està dempeus i serveix de local d'associacions. Fou dissenyat per l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet a partir del projecte del Dr. Pi i Molist, a qui està dedicada el carrer que acaba a les portes de l'edifici.
A inicis dels setanta, La Guineueta presentava problemes d'infraestructures i manca de serveis, com la resta de barris construïts durant el franquisme a la ciutat. Això va generar moltes de les lluites veïnals històriques del barri i el districte de Nou Barris. Les lluites anaven per exigir nous equipaments, serveis públics i un llarg etcètera, fins a aconseguir una de les seves grans fites, la urbanització del Torrent de la Guineu, transformat el 1971 en el Parc de la Guineueta.
Més tard, a l'altra banda del passeig de Valldaura, es van construir els polígons de Barcinova i Calinova posterior a l'enderroc de gran part de l'edifici hospitalari de l'Institut Mental de la Santa Creu. En aquest espai es va generar els llocs que han passat a ser el centre de l'activitat del barri, i de part del districte, com la creació del Parc Central de Nou Barris, dissenyat per Carme Fiol i Andreu Arriola, la utilització de les restes de l'edifici hospitalari per molts serveis i activitats polítiques, la recuperació de l'església del mental per la parròquia de Sant Rafael, la reforma de la masia de Ca n'Ensenya per activitats culturals, associatives i de joves o la recuperació de la masia de Can Carreras per fer una escola bressol.
El final del segle XX i l'arribada del segle XXI no van acabar amb les reivindicacions polítiques i socials del barri. Entre les més destacades figuren la cobertura de la Ronda de Dalt al seu pas pel barri, conjuntament amb el barri de Canyelles, i que no va concloure fins al 2007, quan 15 anys després que la prometés l'alcalde de la ciutat Pasqual Maragall, i la lluita per evitar el tancament de les urgències del CAP Guineueta, que afectava també al barri de Canyelles i de Can Peguera, i que va produir desenes de talls a la Ronda, i que finalment va concloure amb la instal·lació d'un servei d'ambulàncies i la creació d'un espai social de salut comunitària, però no amb la reobertura nocturna del centre.
Durant el referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, el barri de La Guineueta es va convertir en protagonista per la intervenció policial a l'Escola Àgora, un dels punts de votació de la convocatòria. La Policia Nacional va fer una intervenció que va durar més d'una hora i que va acabar amb desenes de votants ferits, 15 d'ells atesos pel sistema de salut, i el col·legi amb greus destrosses a les aules. Aquesta contundent actuació, junt amb les realitzades en altres col·legis de la ciutat de Barcelona, va acabar amb la imputació de diversos membres del cos policial per no respectar els protocols d'actuació.